Acudir a la celebració d’un aniversari que porta tres xifres – 100 anys! -, és un motiu d’alegria i satisfacció .

El diumenge 19 d’abril va ser un dia especial perquè el Sr. Pedro Allende va celebrar el seu centenari amb nosaltres .

Que fàcil sembla dir cent anys, però quantes experiències viscudes. Experiències que des de novembre de 2012 tenim el plaer de compartir amb ell i tota la seva família.

De port elegant , sempre atent als altres i disposat a oferir conversa … Quines bones estones hem passat compartint amb ell batalletes que poca gent ha viscut !

No podem imaginar-nos al Sr. Pedro sense estar assegut a la seva butaca , llegint el seu diari, al costat del seu lupa .

Però, que seria del Sr. Pedro sense la seva estimada esposa Pilar: el pilar bàsic de la seva vida.

Metge de professió i escriptor de vocació ha dedicat la seva vida als altres.

Com a mostra del seu interès per l’escriptura, la seva família ens ha facilitat un text sobre la seva filosofia de vida :

“Cuando envejeció, supo buscar el sentido a su edad  y lo encontró en  esta sola palabra  “ADAPTACIÓN”, saber ser viejo,  querer  serlo y no joven ni maduro. He aquí el gran deber y virtud de la ancianidad. Solo se es viejo quien se queda sin proyectos.

 Nos hicimos viejos muy pronto. La edad más delicada y profundamente eficaz del ser humano: la de la involución.

Senectud: Se ha perdido la capacidad  para las grandes actividades, el esfuerzo físico, la invención, la fecundidad, pero a cambio de ello, adquiere el hombre que declina, la aptitud para el consejo, la conciencia de la responsabilidad  y de la justicia y la capacidad para crear los modos estables  de vivir. En suma, la misión rectoral sin la que el mundo seria un caos, residen en las frentes que blanquearon o se han desertizado.

Y en las manos que han perdido el resorte de acariciar. Tal vez por eso yo he llegado a la conclusión final de que a los mayores se nos debe  (y agradecemos más) respeto que ayuda material.

 Pedro Allende

El Sr. Pedro és el clar exemple que una persona pot fer-se gran i no fer-se vell.

Perquè s’és gran, quan, tot i l’edat, ens aixequem i  gaudim d’un passeig somrient a cada persona que ens saluda.

Perquè quan, encara als nostres anys somiem. Somiem en veure els néts, en omplir la taula de família, en descobrir i experimentar coses noves, en fer riure als altres amb les nostres històries.

Quan seguim disposats a aprendre, a descobrir i a conèixer.

Les persones d’ànima vella es deprimeixen amb molta facilitat, però les que simplement són persones grans com el Sr. Pedro, accepten les inconveniències de la vida, no deixant que els afecti tant com per amargar-se, sabent que la vida es fa molt llarga o molt curta segons es visqui.

Sempre val la pena viure intensament, amb felicitat, optimisme i sense aferrar-se a les coses que ens danyen el cor.

El Sr. Pedro porta la seva edat en el cor: És una persona gran amb ànima jove.

FELICITATS SR. PEDRO !!

Com que cent anys no es fan cada dia, en la celebració vam tenir el plaer de comptar amb la presència del Director Territorial del Departament de Benestar Social i de Família, Sr. Josep M. Forné, que va fer entrega de la Medalla Centenària al Sr. Pedro Allende.

L’excel·lentíssim alcalde d’Almacelles, Sr. Josep Ibarz acompanyat de la Regidora de Benestar i Família, la Sra. Montse Arnó i el Regidor d’Obres i Serveis, Sr. Josep Godia, li van fer entrega de la placa commemorativa del centenari.

La Directora de Betula Alb , la Sra. Cristina Vendrell que va lliurar al Sr. Allende un ram de roses vermelles de part del centre.

I la seva filla Pilar, en representació de la família, va expressar unes paraules d’agraïment i plenes de sentiment als seus pares i a tots els presents a l’acte.

Betula Alba va voler regalar al Sr. Pedro un petit recital de cançons perquè la música ens dóna vida .

El Sr. Pedro, al costat de tota la seva família, Direcció, professionals del centre i els seus companys residents va gaudir d’aquest dia amb els millors desitjos de felicitat i optimisme.