A diferència del que molta gent creu, la vellesa és l’etapa més important de la vida. És el moment en què la persona ha de plantejar-se que fer en l’última etapa de la seva vida; és temps per tancar etapes passades, temps per buscar nous reptes, reptes diferents.

No ens enganyem, quan ens fem grans no som tan àgils, bells, ni estem plens de salut, en una paraula, hem deixat enrere la nostra joventut i per tant, tractar de millorar el nostre estat d’ànim en aquesta situació, ens resulta més pesat del que crèiem. Però aquesta millora és possible.

Tractar de ser feliços  és un objectiu prioritari. I més important encara, hem de pensar que ho som. No hem de caure en l’error de pretendre ser feliços sempre o tot el dia; la felicitat està formada de petits moments. Per tant, si en acabar el dia, tenim la sensació d’haver estat feliços deu segons, vol dir que hem aconseguit l’objectiu.

Hi ha una correlació entre intentar ser feliços i el pensament positiu. Cal tractar de positivar el pensament, tractar de treure profit d’allò que ens beneficia i veure que podem aprendre dels fets, accions o situacions negatives que se’ns presenten.

L’autocompassió i la reclusió voluntària són autodestructives i res profitoses.

Quines altres pautes poden ser beneficioses? la sociabilitat o la relació amb els altres.

Amb el temps anem perdent facultats. La manca de memòria o la mobilitat física reduïda dificulten la motivació per millorar i, fins i tot, mantenir capacitats i coneixements adquirits al llarg dels anys. S’ha de trencar el mite que a la tercera edat està tot perdut.

Encara estem a temps de cuidar-nos, millor dit, ara és el moment de cuidar-nos, ja que durant els anys laborals ens hem abandonat totalment, deixant-nos portar per les delirants urgències de la vida moderna.

És possible, doncs, un estat d’ànim òptim quan ens fem grans? rotundament sí. La teoria la sabem. Ara només depèn d’un mateix posar-la en pràctica.